El meu secret el tinc guardat en un calaix al fons del meu record, és tendre i alhora perillós.
Te els ulls del color de les ametlles amb petites marques al seu voltant que ha anat deixant l'experiència al seu pas per la vida.
La seva mira és amable, de vegades juganera, de vegades salvatge, quan troba els meus ulls em perdo en el seu fons daurat i intens.
Els seus llavis són el pecat prohibit en que caic amb ànsia i sense remordiment, m'entrego a la seva profunditat amb deliri i golafreria.
La seva esquena és la fusta a la que m'agafo enfonsant les ungles, per intentar aturar la força que se m'emporta corrent avall en la intensitat de les trobades enllitades.
El seu pit marca el ritme amb els batecs esbojarrats del seu cor als moviments compassats dels nostres cossos.
Les seves mans, com corsaris en un mar en plena tempesta a punt d'assaltar una illa, prenen possessió de cada mil·límetre de la meva pell, explorant, posseint, sense pietat, arrancat tremolosos espasmes de deler.
El meu secret es desperta amb el silenci de la nit i em transporta en el temps per tornar-lo a reviure sense preses, sense voler que deixi de ser secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada