INFIDELITATS

  3ra part

 Es va despertar estirada al sofà, la ampolla de vi era buida al terra, sentia un soroll molt molest al seu cervell, com un timbre que la volia trepar. De sobte es va adonar que era el timbre de la porta, qui collons era ara? Al obrir la porta va veure a en Pol, el seu amic íntim des del institut allà palplantat, quan la va veure va obrir mol els ulls i li va dir:

    
   -Que t'ha passat!

   -Calla Pol, que fas aquí -li va contestar la Raquel amb veu pastosa.

   
   Al passar per davant del mirall del rebedor va entendre la cara d'en Pol, quina fila que feia, despentinada, amb bosses sota dels ulls i encara tenia un fil de saliva seca al costat de la boca. Va córrer cap el bany i obrint l'aigua de la dutxa, es va treure tota la roba, en Pol la va seguir, recolzat al marc de la porta, observava tots els seus moviments, els seus ulls van recórrer el cos de la dona des dels pits, fins al petit triangle de pel del entrecuix, la va admirar, era la seva amiga, sabia que estava amb la Anna, però sempre l'havia tornat boig. Quan la Raquel es va girar per mirar-se'l va dissimular.

   -Que fas aquí? -va dir mentre es ficava a la dutxa.

   Es va començar a passar l'esponja plena se sabó pel cos bronzejat, li sortien els mugrons per entremig del sabó que cobria tot el seu cos, li costava no entrar allà dins i treure-li el sabó amb les mans per omplir-lo de carícies amb la seva boca.

  
   -La Anna estava preocupada per tu i m'ha trucat, he vingut de seguida, que us ha passat?

   -Sí, dons que la Anna me l'ha fotut amb una altre i a sobre estava bona.

Més que tu? va pensar en Pol, prou concentra't, l'has vingut a ajudar.

  
   -I tu has fugit en comtes de parlar-hi, oi? Em vas dir que feia un temps que no anàveu gaire bé. Era de esperar que passés quelcom semblant, penso, millor asseure's a parlar, enfronta't d'una vegada, de que tens por, Raquel?

Ella se'l va mirar, havia acabat de dutxar-se i s'estava eixugant amb la tovallola, estava molt sexy, Déu, com li costava estar-se quiet!

   -Tic por, saps? Crec que en el fons esperava que passés el que fos per que es solucionés per si sol. No em podia enfrontar a la Anna i arriscar-me'n a que em digués que tot s'havia acabat. Jo encara m'estimo la Anna. Però quan la vaig veure amb aquella... Em va doldre. Crec que jo no li puc donar tot el que ella vol, no sé estic feta un embolic. Tu que faries, Pol?

   -Bé, no m'agrada dir el que han de fer als altres ja ho saps, però el que és evident és que heu de parlar, sinó tot acabarà molt malament. Agafat uns dies per pensar i estar tranquil·la, però parla-hi. Si vols em puc quedar uns dies, a la feina tinc molt dies de vacances.

   -De de bo et quedaries? no puc estar sola, ja veus, ahir em vaig acabar tota la ampolla de vi jo sola. M'aniria bé tenir-te al meu costat.

   
   En Pol va fer un: bé!, per dins, estar al seu costat ja el feia feliç, des de que es van conèixer al institut que estava penjat de ella, mai li va dir, ni tan sols li va deixar entreveure, però el tornava boig. Ella sempre el va tractar com un amic íntim, com un germà. A ell ja li estava bé, encara que en el fons sempre va tenir l'esperança que un dia ella el veuria amb altres ulls. Va pensar que potser aquesta era la seva oportunitat, clar que no volia jugar amb la fragilitat de la dona, ara que estava tocada sentimentalment, però el seu jo dolent li deia que endavant, coi! que la vida són dos dies i tu ja tens cinquanta-tres anys!

  
   -He portat una bossa amb roba, vols que m'instal·li a la habitació petita?

   -Sí, tu mateix, em d'anar a comprar menjar al poble, no tinc de res.

   -Bé, aquest vespre et convido a sopar.

   -Gràcies! m'anirà bé sortir.

   Va anar al poble a comprar, en Pol com sempre la va fer riure, amb ell veia la vida d'un altre color, era un bon amic. Al vespre van sopar en un petit restaurant, van estar recordant vells temps, quantes bestieses van fer de joves! Ell no s'havia casat ni conviscut mai amb cap dona, de vegades havia pensat que no fos gai, però el seu instint li deia que no, de vegades li havia vist una mira als ulls quan la mirava, sobre tot quan estaven sols. Recordava una vegada que van anar de vacances a Menorca, tots dos estaven sols i van decidir de marxar junts, els venia bé la platja, com mai no havien estat a Menorca hi van decidir d'anar-hi. S'ho van passar molt bé, s'avenien molt, una nit després de sopar estaven una mica tocats per les copes que havien pres, van anar a ballar i en un moment donat van posar lents, ell la va treure a ballar i al estar entre els seus braços va notar un pessigolleig al estómac. Li va semblar que ell la abraçava d'una manera molt tendre, un cop va notar com els seus llavis li fregaven el coll, es va excitar, però es va separar dient que havia d'anar al lavabo. no volia espatllar l'amistat que tenien per una nit calenta. Després d'aquella nit mai més la va tocar com no fos com amic. 

  
    Van passar dos dies fantàstics anant a caminar, parlant, rient de qualsevol fotesa. Fins al dimecres. Van decidir a fer un picnic a la vora d'un llac que hi havia a uns quants quilometres del poble. Van dinar, van parlar, en Pol no deixava de notar que cada vegada era més difícil dissimular el que sentia estan sota el mateix sostre, sobre tot quan ella recolzava el seu cap ple de rinxols a la seva espatlla, li pujava l'olor del seu xampú i li ennuvolava el cap. La nit de dimarts es va posar a plorar i anava amb la samarreta de dormir, era molt lleugera i curta, quan se li va abraçar i va sentir el seu cos enganxat al de ell, trobant els seus pits per sota de la fina roba, quan la va agafar de cintura i va pujar les mans per la seva esquena fins al seu clatell sentin la suavitat dels seus cabells, va estar a punt de besar-la, tenia la seva boca tan a prop... però era el seu amic i ella estava patint, s'havia de controlar.

   Havien acabat de dinar i la Raquel va decidir donar-se un bany, li va demanar que la acompanyes i sense dubtar-ho es va treure tota la roba i es va ficar a l'aigua, ell la va seguir mig encegat pel reflexa del sol al cos d'aquella dona que li tenia sacsejada la tranquil·litat. Ella nedava a poc a poc i de sobte es va aturar i se'l va mirar, es va acostar de mica en mica i quan va estar al seu davant es va posar dreta, ell va sentir els seu alè a seu pit i baixant el cap va tenir els llavis de ella a pocs centímetres dels seus.