Que els teus llavis imposin el silenci als meus amb un bes
Que la teva llengua escrigui poesia en la meva pell
Que els teus dits, amb carícies prohibides, encenguin foc en el meu cos
Que encara que de la meva boca surtin paraules plenes de censura
Que la teva les afogui exigint sospirs
Que totes les promeses del que podrien ser estiguin embolcades de pell i mans
Que portin a la culminació expectant llarg temps retingudes en el calaix de l'espera
Que tot es faci realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada